Los jóvenes de hoy en día.

Interesante video de una canción de Les Luthiers.

Eixida a La Casella. 14-11-10

Hola companys: com ja sabeu el grup Preparats del club de muntanya Penya Himalaia ha realitzat la primera eixida preparatòria per a la gran marxa en busca de l'Os Camille que durem a terme la primera setmana d'agost (dios mediante que diria la meua mare). Hi ha molts que no han vingut per motius variats i necessitaríem una nova taxonomia per poder classificar-los, em referix als motius. En fi vosaltres us ho heu perdut donat que la ruta ha estat molt divertida i en alló té molt a veure l'organitzador que és un fenómen i no ha errat en cap dels presupostos en els que es cimentava l'excursió. Alguns descreguts parlaran de falta d'aigua però aixó és pura enveja de veure que tot ha eixit com estava programat com podreu observar en el següent relat dels fets ocorreguts.

Començarem a les 8 del matí eixint de la font del Garrofer amb un cert retar no imputable a l'organització, que torne a repetir ho tenia tot molt bé organitzat, com és costum d'altra banda.

Moltes cares alegres perquè encara que s'havia advertit que la senda era dura, estava per veure. L'inici és per dins d'un barranc molt boníc i un poc tècnic però no excessiu, donat el nivell del grup.
Formacions rocoses sorprenents i vegetació exhuberant. Possiblement excesiva per al gust del nostre Xema. Però a Deu no se li pot demanar la perfecció paisatgística, si no posara tantes argelages no seria tant meravellós el nostre camp. Aquest barranc ens porta a la segona font del recorregut: la font del Barber. Una font amb una gran quantitat d'aigua que permet, fins i tot, tenir una bassa contraincendis. Alguns dels grup, per deixar malament a l'organització, arribaran a dir que no tenia aigua la font. Que hen de fer front els mentiders?
A partir d'aquesta font agafem una pista amb bon firme i que agraïm fins arribar a la tercera font del recorregut on ferem un xicotet refrigeri amb entrepans, xocolata, gaspatxo, cervesa, fuita i tot regat amb l'alegria indestructible dels "Martínez".
Ara que ix el tema, jo opine que podiem canviar el nom del grup per uno de més solera i amb el que tots ens sentim identificats. Ja ho heu imaginat a quim em referisc? doncs està clar: "Martínez".
Reprenem la ruta. S'haviem quedat a la tercera font que es diu de la Sangonera. Aquesta font té un aigua bonísima: fresca, agradable, riallera eixint del seu manantial. Una delícia vore brollar aquest miracle de la naturalesa, però tornem al mateix problema d'abans: als envejosos no els pareixia suficient quantitat d'aigua, volien que, aprofitant que el trasvasament del Jucar-Vinalopó passa per baix, fora un brollador ben gran.
Després d'aconseguir acabar amb totes les provisions decidim que estem molt plens com per anar a per la quarta font del recorregut que està molt lluny, molt baixa i, encara que és molt bonica la font de la Granata optem per botar-la i anar a per la cinquena font que es quedarà en la quarta.
Abans d'arribar a l'últim vergel, que té per nom la font de la Teula, ens resta fer la pujada al puntal de Massalari. És el lloc més alt del recorregut i té unes vistes magnífiques. podem divisar: el Monduver, Penya Santa, el Benicadell, el Moncabrer, l'Aitana (encara que un poc difuminat), l'Albufera, Cullera, la platja de Tavernes...
I després de sacsejar-se de la sorpresa, els caminants no l'organitzador, reprenem la ruta. Sols ens restava fer la baixada fins a la font de la Teula. Aquesta baixada si que erà prou tècnica i hi va haver variades culades per part dels experts caminants però no perfectes i que estan apuntades en la llibreta de cerveses a pagar.
Passem per la font de la Teula i, encara que ja teniem pressa, no poguerem deixar de parar per contemplar amb deteniment aquesta nova meravella que la naturalesa ens torna a oferir en aquest gratificant dia. Lloada siga l'organització d'aquest impressionant event.
La font no té desperdici i encara té més aigua que la font de la Sangonera, la qual cosa mortifica prou a alguns del grup que veuen que no poden criticar a l'organitzador. Mala sort.
Des de la font als cotxes va ser un passeig per un bosc frondós: impressionant colofó a una insuperable ruta per la muntanya Valenciana.

La ruta que ferem podeu vore-la en Wikiloc punjant en aquesta foto:
Salut, muntanya, república i jubilació als 50 anys.

Seguimos con el oso Camille

Os hago llegar la última imagen del oso Camille recogida por un intrépido fotógráfo. Fotógrafo intrépido y arriesgado, donde los haya, que a costa de su seguridad ha conseguido obtener esta mágnífica instantanea donde se aprecia toda su inherente naturaleza salvaje, la del oso. Impresionante documento gráfico que aquí queda para demostrar dos cosas

1. Que el oso Camille no ha muerto. Que está vivo y con muy mala leche.
2. Que el fotógrafo en la siguiente expedición si que deberá llevar la cámara buena con el trípode para que pueda captar nuevas y escalofriantes imágenes como la que hoy nos ha brindado.

El oso Camille

Como ya sabeis hemos decidido ir, este verano, la primera semana de agosto a recorrer la senda de Camille que como ya os hemos contado se llama así por el oso que aparece debajo y que gracias a la cortesía y amabilidad de Cat woman (cortesía y amabilidad que le sobran por todos los lados) podemos disfrutar de esta magnífica foto que se le hizo al oso hace unos meses.
Ahora nuestra misión en agosto será encontrarlo y hacerlo salir de su escondite si como dicen no ha muerto y si ha muerto, descubriremos su último refugio. Seguro que sí porque somos mejores que los Sevilla.

Salud, montaña y república.

Sopar del dissabte.

Com quedarem en el sopar açí us deixe un xicotet resúm del que va passar i del que passarà. El sopar va estar molt entretingut encara que per al meu gust hi havia un exces de persones i de soroll. Però no tot pot ser perfecte. Per la resta es pot dir que els plats no van defraudar i el vi menys encara. Us deixe l'enllaç de la bodega que el produeix sols ha de punjar sobre la foto.

Després de beure tot el vi que hi havia i remitir-nos a un nou encontre disfressat d'eixida que s'ha d'encarregar de preparar el menda lerenda: Antonio Arias "geipermán" en acomiadarem donat que la majoria del personal volia anar-se a casa a fer no se quines coses.
Deixe penjades les fotos del anterior sopar en Montesa. Estem tots molt aparent en eixa samarreta que tant bé ens queda a tots.


Respecte a la próxima eixida, la que he de preparar jo serà per al dia 14 de novembre i anirem si s'apunta la gent. És una eixida dura per la vall de la Casella, prop d'Alzira. Són 15, 5 km. baix teniu el planol del recorregut.

Us deixe un xicotet resum del que farem:És una ruta circular de uns 15 km que comença en la font del garrofer. Eixim de front pel barranc i pujarem fins a la font del barber, la més descuidada de les 5. Continuem pujant per pistes fins a on comença la baixada (forta baixada que caldrà tornar a pujar) que ens portarà a la més bonica de les 5 fonts: la de la Granata. Tornem a pujar fins la font de la Sangonera que no té tanta vegetació com l'anterior però és bonica per la senzillesa i armonia que manifesta. Continua la pujada fins al puntal del Massalis (o algo paregut) a 600 m és el punt més alt del recorregut. Hi ha unes vistes impressionants de la marjal , Sueca i Cullera. Ja sols ens resta baixar. però abans d'acabar passarem per la cinquena font la de la Teula, també molt xicoteta i agradable. Mig km més i estem en el lloc d'inici.

Finalment i per donar compliment a tots els compromisos als quals em vaig comprometre, deixe penjada la graella on apareixen el llocs i organitzadors de cada eixida. Com he dit abans la meua serà per al 14 de novembre i , repeteix, és molt dura i, a més, hi ha moltes argelagues de les que li agraden tant a Xema.

MES	LLOC	ORGANITZA	DATA
NOVEMBRE	La Casella	Antonio
DESEMBRE	Favara	Inma
GENER	Carrera Mondúver/Vilavella	Apuntarse
FEBRER	Serra Garbí	Xema
MARÇ	Barranc de l’Encantada	Julio/a
ABRIL
MAIG	Pic Espadà	Alfredo
JUNY

Salut, muntanya, república i vaga general.

Pujada al Benicadell.

Hola a tots: açí teniu el blog en el qual posem les aventures del grup. La d'avui és la pujada nocturna al Benicadell. Organitzada per l'afamat explorador i guia Don Julio Martínez. No cal dir que ha estat un éxit de participació i d'organització.

Comencem l'eixida des de el poble de Beniatjar, encantador i gens afectat per casos de corrupció urbanística, la qual cosa dona un encant especial al xicotet poble.

L'ascensió fins les fontetes, primer lloc de parada per sopar, la fem sense la companyia de Xema i la infatigable Kety, per motius religiosos: Xema havia quedat citat amb un senyor rector ¡ Que mal rollo ¡

En les fontetes sopem i esperem a la parella que arriba a les 23 hores, ja sopats i entretinguts . Per això iniciem o proseguim l'ascensió amb una temperatura idònia i amb unes vistes espectaculars i diferents de les que estem acostumats a veure pel dia.
A les dos del matí arribem a la figuereta i tots treiem el material tècnic per intentar passar una bona nit. No cal dir que amb un grup tant preparat el material està a la última. Passe a descriure alguns del element que ens han sorprés pel seu avançament tecnològic.

1. Xema ,amb el bons consells de Toño, porta una esterilla comprada en el xinos que és la canya, al menys per al treball pulmonar.
2. Xavi, més atrevit, ha passat dels xinos i ha incorporat una nova linia de productes per a l'aventura en la natura. S'havia agenciat una esterilla termica total: el parasol del seu cotxe. Evidentment passa una nit com un angelet. Són les coses de les noves tecnologies.
3. La resta anem amb esterilles normals de les de tota la vida.
4. Dels sacs de dormir n'hi ha de tots els tamanys.

Després de muntar el campament de nit ens posem a dormir els que podem i el que podem. Al matí algú es queixa de que hi havia ronquits. Eli opina que no, la qual cosa vol dir que si que ha dormit. En general la nit ha estat entretinguda i a alguns els ha donat temps a donar un repàs de tota la seua vida. Pel matí parlem de pastilles per a dormir, de tapons per als oits, en definitiva, de coses normals després de passar una nit en el camp.
Una vegada recollit tot el material, tant el bo com el menys bo, fem cim, admirem el paisatge i les vistes i tornem a baixar.

Recollim les motxilles i iniciem la baixada però passant per una de les caves millor conservades de la contornada. Julio ens explica el funcionament per a l'obtenció del gel a traves d`'aquestes edificacions i la xerrada ens resulta edificant.

Abans d'arribar, novament, a les fontetes ens troben amb una grata sorpresa: un camp de pruneres ple de prunes i per sort abandonat així que el grup dels preparats no s'ho pensa i ens menjem quasi la meitat de la collita del camp. Estavem bonísimes.
Ens les fontetes, nova parada per recuperar forces i els peus cavos d'alguna de les caminants que sense voler acava xopadeta del tot.

A partir d'açí la baixada és més ràpida donat que Toño deu estar al seu poble abans de la una de la vesprada, que és quan tanca l'oficina de correus, si no vol un disgust familar. Xema s'ofereix per a porta-lo amb el seu cotxe però Toño coneixedor de la fama del "lastre" prefereix que siga Xavi el conductor.
Ens despedim i Xema aconsegueix eixir abans que Xavi a la carretera la qual cosa provoca una lleugera retenció en la marxa del cotxe de Xavi. Es soluciona el problema una vegada arribem a l'autovia on deixem ràpidament darrere a Xema. El viatge amb una velocitat de creuer és tranquil. Els acompanyants de darrere dormen el que no han pogut dormir a la nit i arribem al poble de Toño amb 10' de marge per poder arribar a correus. Aconseguit.
La ruta ha estat molt satisfactoria i ens veurem a la 1a setmana d'agost al Cadí-Moixerò.

Si voleu veure el recorrido en el wikiloc pinchar donde veais escrito, por segunda vez track del Benicadell: track del Benicadell.

Carrera de la Vilavella 2

Us envie una foto de tots els assistents a la carrera. Com diu Antonio, ha sigut un plaer compartir un ratet amb vosaltres.
De nou, el grup Abba ha aconseguit el seu trofeu (mireu foto). Falten Antonio i Alfredo que encara no havien entrat en meta. Però la resta del grup volem compartir amb ells el premi.

Julia

Carrera de La Vilavella 2010

Hola. açí us deixe el track de la carrera que acabem de fer. Jo la he acabat en molt bones sensacions i m`ha agradat molt la carrera i tornar a compartir, encara que haja sigut poc, el temps en vosaltres. Esther espere que el consell de deixar la "chaca" al cotxe haja estat una bona idea. Besets per a tots i ja ens veurem.

açò si que es fort

Gracies a tots per recordar-se. Espere vore-vos prompte i si no cau un esmorzar almenys alguna "cervesseta" jejejejeje.

Soles un detall... no hi havia altra foto on triar per al muntatge?, Julio deu de estar encara riguen-se veguen la foto, si no recorde mal anem de processó en les flors.

Molts bessets a tots.