Pujada al Benicadell.

Hola a tots: açí teniu el blog en el qual posem les aventures del grup. La d'avui és la pujada nocturna al Benicadell. Organitzada per l'afamat explorador i guia Don Julio Martínez. No cal dir que ha estat un éxit de participació i d'organització.

Comencem l'eixida des de el poble de Beniatjar, encantador i gens afectat per casos de corrupció urbanística, la qual cosa dona un encant especial al xicotet poble.

L'ascensió fins les fontetes, primer lloc de parada per sopar, la fem sense la companyia de Xema i la infatigable Kety, per motius religiosos: Xema havia quedat citat amb un senyor rector ¡ Que mal rollo ¡

En les fontetes sopem i esperem a la parella que arriba a les 23 hores, ja sopats i entretinguts . Per això iniciem o proseguim l'ascensió amb una temperatura idònia i amb unes vistes espectaculars i diferents de les que estem acostumats a veure pel dia.
A les dos del matí arribem a la figuereta i tots treiem el material tècnic per intentar passar una bona nit. No cal dir que amb un grup tant preparat el material està a la última. Passe a descriure alguns del element que ens han sorprés pel seu avançament tecnològic.

1. Xema ,amb el bons consells de Toño, porta una esterilla comprada en el xinos que és la canya, al menys per al treball pulmonar.
2. Xavi, més atrevit, ha passat dels xinos i ha incorporat una nova linia de productes per a l'aventura en la natura. S'havia agenciat una esterilla termica total: el parasol del seu cotxe. Evidentment passa una nit com un angelet. Són les coses de les noves tecnologies.
3. La resta anem amb esterilles normals de les de tota la vida.
4. Dels sacs de dormir n'hi ha de tots els tamanys.

Després de muntar el campament de nit ens posem a dormir els que podem i el que podem. Al matí algú es queixa de que hi havia ronquits. Eli opina que no, la qual cosa vol dir que si que ha dormit. En general la nit ha estat entretinguda i a alguns els ha donat temps a donar un repàs de tota la seua vida. Pel matí parlem de pastilles per a dormir, de tapons per als oits, en definitiva, de coses normals després de passar una nit en el camp.
Una vegada recollit tot el material, tant el bo com el menys bo, fem cim, admirem el paisatge i les vistes i tornem a baixar.

Recollim les motxilles i iniciem la baixada però passant per una de les caves millor conservades de la contornada. Julio ens explica el funcionament per a l'obtenció del gel a traves d`'aquestes edificacions i la xerrada ens resulta edificant.

Abans d'arribar, novament, a les fontetes ens troben amb una grata sorpresa: un camp de pruneres ple de prunes i per sort abandonat així que el grup dels preparats no s'ho pensa i ens menjem quasi la meitat de la collita del camp. Estavem bonísimes.
Ens les fontetes, nova parada per recuperar forces i els peus cavos d'alguna de les caminants que sense voler acava xopadeta del tot.

A partir d'açí la baixada és més ràpida donat que Toño deu estar al seu poble abans de la una de la vesprada, que és quan tanca l'oficina de correus, si no vol un disgust familar. Xema s'ofereix per a porta-lo amb el seu cotxe però Toño coneixedor de la fama del "lastre" prefereix que siga Xavi el conductor.
Ens despedim i Xema aconsegueix eixir abans que Xavi a la carretera la qual cosa provoca una lleugera retenció en la marxa del cotxe de Xavi. Es soluciona el problema una vegada arribem a l'autovia on deixem ràpidament darrere a Xema. El viatge amb una velocitat de creuer és tranquil. Els acompanyants de darrere dormen el que no han pogut dormir a la nit i arribem al poble de Toño amb 10' de marge per poder arribar a correus. Aconseguit.
La ruta ha estat molt satisfactoria i ens veurem a la 1a setmana d'agost al Cadí-Moixerò.

Si voleu veure el recorrido en el wikiloc pinchar donde veais escrito, por segunda vez track del Benicadell: track del Benicadell.