Los jóvenes de hoy en día.

Interesante video de una canción de Les Luthiers.

Eixida a La Casella. 14-11-10

Hola companys: com ja sabeu el grup Preparats del club de muntanya Penya Himalaia ha realitzat la primera eixida preparatòria per a la gran marxa en busca de l'Os Camille que durem a terme la primera setmana d'agost (dios mediante que diria la meua mare). Hi ha molts que no han vingut per motius variats i necessitaríem una nova taxonomia per poder classificar-los, em referix als motius. En fi vosaltres us ho heu perdut donat que la ruta ha estat molt divertida i en alló té molt a veure l'organitzador que és un fenómen i no ha errat en cap dels presupostos en els que es cimentava l'excursió. Alguns descreguts parlaran de falta d'aigua però aixó és pura enveja de veure que tot ha eixit com estava programat com podreu observar en el següent relat dels fets ocorreguts.

Començarem a les 8 del matí eixint de la font del Garrofer amb un cert retar no imputable a l'organització, que torne a repetir ho tenia tot molt bé organitzat, com és costum d'altra banda.

Moltes cares alegres perquè encara que s'havia advertit que la senda era dura, estava per veure. L'inici és per dins d'un barranc molt boníc i un poc tècnic però no excessiu, donat el nivell del grup.
Formacions rocoses sorprenents i vegetació exhuberant. Possiblement excesiva per al gust del nostre Xema. Però a Deu no se li pot demanar la perfecció paisatgística, si no posara tantes argelages no seria tant meravellós el nostre camp. Aquest barranc ens porta a la segona font del recorregut: la font del Barber. Una font amb una gran quantitat d'aigua que permet, fins i tot, tenir una bassa contraincendis. Alguns dels grup, per deixar malament a l'organització, arribaran a dir que no tenia aigua la font. Que hen de fer front els mentiders?
A partir d'aquesta font agafem una pista amb bon firme i que agraïm fins arribar a la tercera font del recorregut on ferem un xicotet refrigeri amb entrepans, xocolata, gaspatxo, cervesa, fuita i tot regat amb l'alegria indestructible dels "Martínez".
Ara que ix el tema, jo opine que podiem canviar el nom del grup per uno de més solera i amb el que tots ens sentim identificats. Ja ho heu imaginat a quim em referisc? doncs està clar: "Martínez".
Reprenem la ruta. S'haviem quedat a la tercera font que es diu de la Sangonera. Aquesta font té un aigua bonísima: fresca, agradable, riallera eixint del seu manantial. Una delícia vore brollar aquest miracle de la naturalesa, però tornem al mateix problema d'abans: als envejosos no els pareixia suficient quantitat d'aigua, volien que, aprofitant que el trasvasament del Jucar-Vinalopó passa per baix, fora un brollador ben gran.
Després d'aconseguir acabar amb totes les provisions decidim que estem molt plens com per anar a per la quarta font del recorregut que està molt lluny, molt baixa i, encara que és molt bonica la font de la Granata optem per botar-la i anar a per la cinquena font que es quedarà en la quarta.
Abans d'arribar a l'últim vergel, que té per nom la font de la Teula, ens resta fer la pujada al puntal de Massalari. És el lloc més alt del recorregut i té unes vistes magnífiques. podem divisar: el Monduver, Penya Santa, el Benicadell, el Moncabrer, l'Aitana (encara que un poc difuminat), l'Albufera, Cullera, la platja de Tavernes...
I després de sacsejar-se de la sorpresa, els caminants no l'organitzador, reprenem la ruta. Sols ens restava fer la baixada fins a la font de la Teula. Aquesta baixada si que erà prou tècnica i hi va haver variades culades per part dels experts caminants però no perfectes i que estan apuntades en la llibreta de cerveses a pagar.
Passem per la font de la Teula i, encara que ja teniem pressa, no poguerem deixar de parar per contemplar amb deteniment aquesta nova meravella que la naturalesa ens torna a oferir en aquest gratificant dia. Lloada siga l'organització d'aquest impressionant event.
La font no té desperdici i encara té més aigua que la font de la Sangonera, la qual cosa mortifica prou a alguns del grup que veuen que no poden criticar a l'organitzador. Mala sort.
Des de la font als cotxes va ser un passeig per un bosc frondós: impressionant colofó a una insuperable ruta per la muntanya Valenciana.

La ruta que ferem podeu vore-la en Wikiloc punjant en aquesta foto:
Salut, muntanya, república i jubilació als 50 anys.

Seguimos con el oso Camille

Os hago llegar la última imagen del oso Camille recogida por un intrépido fotógráfo. Fotógrafo intrépido y arriesgado, donde los haya, que a costa de su seguridad ha conseguido obtener esta mágnífica instantanea donde se aprecia toda su inherente naturaleza salvaje, la del oso. Impresionante documento gráfico que aquí queda para demostrar dos cosas

1. Que el oso Camille no ha muerto. Que está vivo y con muy mala leche.
2. Que el fotógrafo en la siguiente expedición si que deberá llevar la cámara buena con el trípode para que pueda captar nuevas y escalofriantes imágenes como la que hoy nos ha brindado.