Puig Campana

Un altre dia inoblidable amb la companyia de nous integrants: Lola, Lola, Elvira, Xema i Vicent.
L'eixida va ser des del poble de Finestrat, on quedaren a les 9:00 del matí. Tots puntuals? Allí ens esperaven Juanjo, Juanmi i Maite. Després d'aparcar correctament els respectius cotxes, no sense dificultats per a alguns, iniciarem la caminada direcció a la pedrera del Puig Campana. Menció especial per als "tres de la paella" (tenda de campanya de forma circular que pretenien pujar fins el cim) No sabem si arribaren fins a dalt, no per la tenda sinó per les discrepàncies entre ells en els primers 50 metres de pujada.
A poc a poc, anem pujant per la pedrera i després de 40 minuts, parem a pegar un mosset, què dic un mosset! vi, ametlletes, llet, ron, llonganissa, suc de pera, xolec, cafè... i com no, el nou bikini negre de Lola front els ulls espectants de Vicent, tot gràcies al grup de córrer d'Inma.
Matissem, com diu Alfredo, que hi ha qui pensa que una "corrida benéfica" és un p. gratis...
Després de l'habitual acollono del senyor Toño "vull que pugeu sense parar, ni rexistar fins el collat" i la corresponent cara d'espant d'Elvira i Lola, tots iniciarem la marxa.
Per allò de les conjuncions disjuntives/copulatives, Maite decideix tirar del grup, encapçalant la pujada fins més enllà del collat. Com va sobrada de forces!! El pobre Alfred la segueix sense no poques dificultats "jo, jo intentava frenar-la, però no podia..." Aquest fet provocà que Alfred no alçara el cap en la resta del dia.
Poquet a poquet anàrem arribant la resta dels integrants del grup, tancant l'expedició Toño, que no va deixar que Lola i Elvira dinaren en el collat, doncs la tornada no es faria per allí (jejeje). Però sí aprofitaren per a menjar-se tres plàtans, front a la cara de sorpresa de Vicent, que no va dubtar en menjar-ne un.
A les 13:20 férem cim amb molta companyia, i començarem de nou a jalar: ron amb coca-cola, vinet, papetes, olivetes, cacauets...
Sona el telèfon: ESTHER!, que crida des de Bancaixa preocupada per si tots estem bé. La informem de que a la nit la compensarem per no haver pogut vindre.
A les 14:30 despertem a Juanjo i Alfredo i comencem el descens.
Vicent vol pixar i demana ajuda perquè té les mans gelades, però no penseu que li demana l'ajuda a Xema o Juanjo, sinó a alguna de les fèmines acompanyants que li ofereixen uns guants per a escalfar-se.
Toño decideix pixar ell solet, aventurant-se en el bosc, seguit de tot el grup "ei! que feu ací? que vaig a pixar" El grup retrocedeix per reprendre el camí de baixada.
La baixada es fa lenta i Toño, que torna a encapçalar l'expedició, demana a una xica que puja que li diga al "amariconao que va l'últim que espavile i aprete un poc" Sembla que la xica no ha donat correctament el missatge "Diu el amariconao que va el primer que espavileu un poquet".
Després d'alguna errada en la direcció del GPS, decidim anar per l'esquerra, on trobem un petit refugi que és explorat per Xema, Toño, Maite i Julio, el qual, habilidosament, va eixir deixant a la resta tancats (què va passar allí dins? s'utilitzaren conjuncions disjuntives o copulatives???).Vicent, per si es perdia alguna cosa, va obrir ràpidament.
Quan falta? preguntava Lola. Quilòmetre i mig, responia Alfredo, el qual, al acabament de l'etapa, no recordava res de la baixada (sols lo forta que està Maite)
A les 17:20 arribarem als vehicles, temps just per dir adéu en la maneta a Juanjo i Juanmi.
No perdonarem la foto final ni la cerveseta en el bar de Finestrat, on Vicent ens va deleitar amb algun que altre xiste.
Dos rondes d’acomiadaments, amb besets i abraçades donaren per finalitzada l'eixida.
Com sempre, un dia inoblidable.
P.D. Alguns quedarem per a sopar. El que va passar després és un meló que ja encetarem un altre dia...